Una gran part de la població recorre avui al finançament per adquirir qualsevol bé de consum o servei. Ja no es financen únicament grans compres o projectes: la demanda de crèdit s’ha convertit en una pràctica habitual per cobrir les despeses del dia a dia, des de necessitats bàsiques fins a tota mena de béns i serveis.
Aquest creixement ha estat tan significatiu que tant les entitats financeres com les plataformes de finançament han d’adaptar les seves estructures tradicionals i els seus processos al ritme que marca Europa i l’ecosistema Fintech.
Des del punt de vista normatiu, aquesta adaptació arriba a Espanya de la mà de l’Avantprojecte de Llei de contractes de crèdit al consum, publicat a principis d’any. Tot i que encara no és definitiu (encara ha de superar diverses fases abans de la seva entrada en vigor), ja permet entreveure el roadmap de la nova arquitectura que regularà la gestió de la despesa.
En aquest article t’expliquem com pots començar des d’ara mateix a analitzar i preparar els teus processos digitals abans que la norma s’aprovi definitivament.
Índex de continguts
En què consistirà la nova Llei de contractes de crèdit al consum?
Aquesta nova norma, que transposa la directiva de la Unió Europea sobre el crèdit al consum, exigirà processos digitals més transparents, demostrables i traçables, i establirà un marc reforçat de protecció al consumidor durant tot el procés de contractació.
Concretament, l’avantprojecte preveu obligacions com ara acreditar el lliurament de la informació precontractual, documentar la informació facilitada al consumidor, formalitzar els contractes en un suport durador, acreditar l’exercici del dret de desistiment, enviar recordatoris i mantenir procediments traçables per a la gestió de reclamacions. També regula la contractació telefònica, les ofertes automatitzades i l’avaluació de la solvència.
Aquesta norma afectarà tots els processos de finançament, des del crèdit al consum fins als microcrèdits i préstecs ràpids concedits a través de plataformes digitals.
La nova Llei substituirà i ampliarà el marc normatiu vigent en matèria de crèdit al consum. En concret:
- Derogarà l’actual Llei de contractes de crèdit al consum (16/2011).
- Derogarà la Llei de serveis financers a distància (22/2007).
- Modificarà el Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.
- Modificarà la Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.
A més, l’avantprojecte preveu l’aprovació posterior d’un reial decret de desenvolupament reglamentari que desplegarà determinades matèries mitjançant ordres ministerials.
La Llei de contractes de crèdit al consum, al detall
De lliurar la informació a acreditar-ne el lliurament
Segons l’article 26, el prestador haurà de facilitar de manera clara i comprensible al consumidor la Informació Normalitzada Europea (INE) abans que aquesta quedi vinculada pel contracte de crèdit. En determinades operacions, aquest lliurament s’haurà de fer amb una antelació mínima de 24 hores.
Quan la documentació es faciliti amb un termini inferior, el prestador haurà d’enviar posteriorment un recordatori sobre la possibilitat de desistir del contracte i sobre el procediment establert per exercir aquest dret.
Mitjançant les comunicacions electròniques certificades de Lleida.net, ja sigui a través del correu electrònic certificat o de l’SMS certificat, es podrà aportar traçabilitat amb valor legal sobre el lliurament de la documentació precontractual i dels recordatoris posteriors.
Les explicacions facilitades al consumidor també s’hauran de documentar
Segons l’article 27.3, els prestadors i els intermediaris hauran de proporcionar explicacions individualitzades sobre el producte i hauran de poder acreditar la forma i la data en què aquestes explicacions van ser facilitades.
Les entitats hauran de plantejar-se com registrar:
- Quina explicació es va proporcionar.
- Quina documentació es va mostrar.
- Quin canal es va utilitzar.
- En quina data i hora es va produir.
- Quina interacció va dur a terme el consumidor.
En cas que la contractació es dugui a terme per via telefònica, caldrà facilitar al consumidor una descripció prèvia de les característiques principals del servei i, immediatament després de la formalització de l’acord, proporcionar-li la Informació Normalitzada Europea (INE) en un suport durador.
A més, el prestador haurà de conservar la gravació que contingui les explicacions precontractuals.
La importància del suport durador
Segons l’article 34, els contractes i les seves modificacions s’hauran de formalitzar en paper o en un altre suport durador, i totes les parts tindran dret a rebre’n una còpia.
A més, el contracte haurà d’identificar el tipus de suport escollit pel consumidor per rebre recordatoris, modificacions i altres comunicacions un cop formalitzat. Tant en l’enviament d’una oferta vinculant com d’ofertes personalitzades, caldrà informar-ne clarament el consumidor i deixar-ne constància.
El concepte de suport durador no s’ha d’entendre únicament com l’enviament del contracte en format PDF. Aquest suport ha de permetre que el consumidor conservi la informació, la pugui recuperar durant un període adequat i la pugui reproduir sense alteracions.
El dret de desistiment es trasllada a la mateixa interfície digital
Segons l’article 47, el consumidor disposarà de 14 dies per desistir del contracte. L’entitat haurà de gestionar tant la recepció de la comunicació com la traçabilitat del moment exacte en què s’ha exercit aquest dret i el contingut del desistiment.
A més, les pàgines web i les aplicacions utilitzades hauran de disposar d’una funció visible i permanentment accessible que permeti exercir el dret de desistiment, i caldrà confirmar al consumidor l’acusament de recepció de la seva sol·licitud.
Conservació documental durant almenys sis anys
Segons la disposició addicional tercera, les entitats hauran de conservar la documentació relativa a la informació precontractual durant un període mínim de sis anys des de la finalització dels efectes del contracte. A més, hauran de posar aquesta documentació a disposició del consumidor quan aquest la sol·liciti per escrit.
Registre i traçabilitat de les reclamacions
Segons l’article 51, els prestadors hauran de disposar d’un servei eficaç, transparent i gratuït per gestionar les reclamacions, i registrar tant les reclamacions rebudes com les mesures adoptades per resoldre-les. Disposar d’un canal de comunicació certificat permet deixar constància, amb validesa jurídica, tant de la recepció de la reclamació com de l’acusament de recepció enviat al consumidor.
Requeriments previs al venciment anticipat
Segons l’article 60, abans de declarar el venciment anticipat del contracte, el prestador haurà d’efectuar un requeriment al consumidor amb una antelació mínima d’un mes, indicant que disposa d’aquest termini, comptat des de la recepció del requeriment, per regularitzar el pagament.
La teva entitat està preaprada per al canvi?
La veritable pregunta que s’han de plantejar avui les entitats que operen en el mercat del crèdit al consum no és: «podem comunicar, informar o formalitzar contractes?», sinó més aviat: «Podem demostrar el lliurament de la informació precontractual? Registrem les explicacions facilitades al client? Podem acreditar les modificacions contractuals i les notificacions posteriors?»
Disposar d’una estructura basada en aquesta capacitat de demostració serà un dels pilars de la confiança en la gestió del crèdit digital del futur. Les entitats que entenguin aquest canvi no només com un projecte jurídic, sinó també com una transformació tecnològica, documental i operativa, adquiriran un avantatge estructural respecte dels seus competidors.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR: