Una situació cada vegada més comuna en despatxos d’advocats: un client rep un requisit o contracte signat electrònicament que compromet la seva empresa en una operació per diversos milions d’euros. El document sembla autèntic, té una signatura digital, segell de temps, tot l’aspecte d’un PDF signat, però alguna cosa no quadra en els terminis i hi ha indicis d’irregularitats.
Davant d’aquesta situació, saber comprovar la signatura electrònica d’un document esdevé imprescindible, ja que l’advocat s’enfronta a una decisió amb risc legal: impugnar la signatura sense una base sòlida pot sortir car. Segons l’article 326 de la Llei d’Enjudiciament Civil (Llei 1/2000), si el document resulta vàlid i el tribunal ho considera, qui impugna paga les costes de la comprovació i pot rebre una multa d’entre 300 i 1.200€ si es tracta d’un servei de confiança qualificat (art. 236.4 LEC), o de 120 a 600€ en cas contrari (art. 320.3 LEC).
La pregunta és inevitable: com determinar si el document signat és genuí o una falsificació, i fer-ho amb prou seguretat per actuar?
El Verificador Universal de Documents Signats de Lleida.net, conegut com USVC, ha ajudat despatxos que ja l’utilitzen a evitar aquest risc. Permet demostrar en minuts i sense necessitat d’integració tècnica prèvia, l’autenticitat i la integritat de qualsevol document signat electrònicament.
Índex de continguts
El frau documental obliga a comprovar la signatura electrònica d’un document
En els últims anys, organismes nacionals i internacionals coincideixen a assenyalar l’increment de fraus documentals. Ja no predominen únicament les falsificacions manuals de signatures o documents en suport paper, sinó també les alteracions digitals de contractes, certificats, documents d’identitat i justificants electrònics, afavorides per programes d’edició i intel·ligència artificial.
Aquesta circumstància ha impulsat despatxos a adoptar eines que permeten comprovar l’autenticitat de la documentació de manera preventiva, integrant aquesta verificació en la seva operativa diària i evitant haver d’esperar a l’aparició d’un conflicte judicial.
USVC: metodologia forense per comprovar la signatura electrònica d’un document
Tan fàcil com enviar el document des del teu correu electrònic o iniciar la verificació des del portal web. En pocs minuts, rebràs el resultat i un certificat d’evidències amb validesa probatòria per a la seva presentació davant auditors, reguladors o tribunals.
L’única manera de garantir que un document és íntegre, autèntic i jurídicament vàlid
Què resol el Verificador Universal de Documents Signats?
- Confirma la integritat del document mitjançant verificació del hash criptogràfic. Permet així detectar qualsevol modificació al document sense dependre del segell visual.
- Detecta si l’arxiu aportat és l’original signat o una reproducció degradada.
- Verifica la validesa del certificat en el moment de la signatura, encara que ja hagi caducat, mitjançant mecanismes LTV/LTA.
- Verifica si la signatura incorpora un segell de temps i valida la seva consistència temporal.
- Comprova que el certificat digital ha estat emès per una entitat de confiança reconeguda, inclosa en una Llista de Serveis de Confiança (TSL) oficial de la UE o altres països admesos, com també per autoritats de certificació i repositoris de confiança internacionals.
- No requereix integració tècnica prèvia: l’advocat envia o puja el document i obté el resultat de manera immediata.
- Genera un informe que pot aportar-se directament com a suport probatori davant el jutjat.
Casos reals: com comprovar la signatura electrònica d’un document a la pràctica del despatx
Per a un despatx d’advocats, utilitzar el Validador significa poder prendre decisions (sigui presentar documentació, impugnar o aconsellar el client) amb una base tècnica verificada, en lloc d’una apreciació visual del document.
Et presentem diferents casos d’ús implementats en despatxos que marquen la diferència.
Cas 1: verificar la signatura electrònica en un document PDF, no la marca visual a cada pàgina
Un despatx aporta un contracte d’arrendament de diverses pàgines, signat electrònicament, en el qual el requadre visual de signatura només apareix a l’última pàgina. La contrapart impugna al·legant que el document «no està signat del tot».
L’advocat verifica el hash criptogràfic amb USVC. La verificació confirma que el document no ha estat alterat i que és una signatura vàlida. La impugnació es desestima i la contrapart assumeix les costes de la comprovació.
Lliçó: la marca visual és només una representació gràfica opcional; el que acredita realment la validesa de la signatura electrònica en aquest cas és la integritat del document verificant el hash criptogràfic de l’arxiu, no el nombre de pàgines en què es visualitzi la signatura.
Cas 2: copiar, reimprimir o reescanejar un document signat digitalment destrueix la prova digital
Un client lliura al seu advocat una còpia impresa d’un contracte que originalment va ser signat electrònicament. El contingut visual és idèntic a l’original.
Quan la contrapart impugna, el despatx no pot acreditar la signatura electrònica, perquè tècnicament no existeix: l’arxiu reescanejat no conté el certificat incrustat ni les dades criptogràfiques de la signatura original. El document es defensa com a prova documental ordinària, amb una posició molt més feble que si s’hagués aportat l’arxiu signat original.
Lliçó: cal demanar sempre al client l’arxiu signat original (.pdf/.xml/.p7m), mai una reimpressió ni un reescaneig. Si només es disposa d’una reproducció, verificar-la amb USVC abans d’aportar-la permet saber d’antuvi que no acredita una signatura electrònica, i ajustar l’estratègia probatòria a temps.
Cas 3: qui impugna sense comprovar la signatura electrònica pot assumir el cost
Un despatx presenta un contracte de préstec signat electrònicament com a prova de la seva demanda de reclamació de quantitat. La part demandada impugna la signatura només per guanyar temps i pressionar la seva contrapart a negociar una rebaixa del deute abans que el judici avanci.
Abans de respondre, l’advocat del demandant verifica amb USVC el document i confirma que el document és íntegre i no ha estat alterat. Amb aquesta certesa tècnica, l’advocat no cedeix a la pressió de negociar, i respon a la impugnació amb l’informe de verificació com a prova.
El jutjat desestima la impugnació, i d’acord amb l’art. 326.4 LEC, la part demandada assumeix les costes de la comprovació i se li imposa una multa per temeritat processal.
Lliçó: quan l’advocat obté una certesa tècnica que el seu document és íntegre, pot sostenir una postura ferma davant impugnacions sense fonament, sabent que el risc econòmic recau en qui impugna, no en qui aporta la prova.
El Verificador Universal ajuda l’advocat a actuar amb seguretat jurídica, amb una prova tècnica objectiva sigui abans de presentar la documentació o per verificar un document aportat per la contrapart abans de decidir si impugnar-lo, evitant així el risc de multes i costes.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR: