Arran de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, que exigeix acreditar l’intent de negociació mitjançant un MASC (Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies) per a l’admissió de les demandes, la jurisprudència MASC ha començat a pronunciar-se sobre l’adequació de les comunicacions certificades per acreditar el compliment del requisit de procedibilitat.
En l’article com acreditar un MASC expliquem els requisits que ha de reunir aquesta prova i analitzem les tres primeres resolucions que van avalar el correu electrònic certificat de Lleida.net. Des d’aleshores, la jurisprudència MASC no ha parat de créixer.
Avui, vuit interlocutòries dictades per sis audiències provincials diferents (Navarra, Guipúscoa, Ourense, Huelva, Àlaba i Palma) han arribat a la mateixa conclusió: el certificat d’evidències de lliurament del correu electrònic certificat emès per Lleida.net, com a tercer de confiança, és prova fefaent i adequada per complir el requisit de procedibilitat de l’article 17 i la Disposició Addicional Setena de la LO 1/2025.
Aquest article analitza l’estat actual d’aquesta jurisprudència MASC, amb especial atenció a la Interlocutòria núm. 88/2026 de l’Audiència Provincial d’Àlaba (Vitòria-Gasteiz), i n’extreu els criteris jurídics que ja poden considerar-se doctrina consolidada.
Índex de continguts
La Interlocutòria 88/2026 (ROJ: AAP VI 82/2026) de l’Audiència Provincial d’Àlaba
Una de les interlocutòries més recents és la núm. 88/2026, de 9 de març de 2026, dictada per la Secció Primera de l’Audiència Provincial d’Àlaba (Vitòria-Gasteiz). ROJ: AAP VI 82/2026 – ECLI:ES:APVI:2026:82ª.
Els fets
Una consumidora que havia subscrit l’any 2010 un contracte de línia de crèdit al consum va interposar una demanda el juliol de 2025 sol·licitant la nul·litat d’aquest contracte. Per acreditar l’intent de MASC va aportar un certificat d’evidències de comunicació electrònica emès per Lleida.net com a tercer de confiança, que acreditava el lliurament del correu a l’adreça del Servei d’Atenció al Client de l’entitat demandada, amb indicació de la data i l’hora exactes i amb correspondència entre l’assumpte del correu i el nom del fitxer adjunt amb l’objecte de la reclamació.
El Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Vitòria-Gasteiz va inadmetre la demanda considerant que el document presentat no contenia la data de recepció per part de l’entitat demandada, sinó únicament la data d’enviament per l’operador.
La part demandant va recórrer en apel·lació al·legant tres motius:
1. Infracció de la Disposició Addicional Setena de la LO 1/2025, insistint en la seva condició legal de consumidora i en el fet que aquest precepte no exigeix res més que una reclamació extrajudicial prèvia sense resposta satisfactòria.
2. Que la reclamació extrajudicial es va enviar a una adreça de contacte habilitada per l’entitat demandada i que la seva recepció queda acreditada pel certificat d’evidències de Lleida.net, amb indicació de data i hora.
3. Infracció de l’art. 231 LEC, en relació amb els arts. 11.3 i 243.3 i 4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, amb vulneració de l’art. 24.1 de la Constitució Espanyola, tot això perquè el demandant afirma que si la reclamació extrajudicial no apareixia visible va ser a causa d’un error informàtic.
L’argument central: l’acte receptici no pot quedar en mans del destinatari
Com a resultat, la Sala va considerar plenament complert el requisit de procedibilitat i va estimar el recurs, sobre la base dels raonaments següents:
— Sobre l’error informàtic i la carta de reclamació
La Sala assenyala que la jutgessa d’instància no va fonamentar la inadmissió en el fet que la carta de reclamació no fos visible en el document aportat amb la demanda (fos per raons de confidencialitat o per error informàtic), sinó exclusivament en l’absència de data de recepció.
— Sobre l’adreça de correu electrònic usada
La Sala posa en relleu que l’adreça a la qual es va enviar la reclamació és una adreça de l’entitat, habilitada i pública, que la pròpia mercantil incorpora de forma expressa en els seus contractes d’adhesió, i que, per tant, és un canal vàlid de comunicació.
— Sobre el lliurament enfront de l’obertura
La Sala és taxativa: el fet que l’entitat hagi obert o no el correu electrònic o els seus fitxers adjunts no depèn del reclamant, sinó de la voluntat de la mateixa destinatària. Una actuació excessivament rigorista i contrària a l’article 24 CE, així com als articles 399, 403 i 439 LEC.
D’aquesta manera, la documentació aportada pel reclamant acredita un intent seriós i actiu de negociació, frustrat per la voluntat de la destinatària, i això és tot el que la LO 1/2025 exigeix.
Aquest raonament s’alinea amb la doctrina consolidada de l’acte receptici, segons la qual l’eficàcia de la comunicació depèn de la seva posada a disposició en l’àmbit de control del destinatari, i no del seu accés o lectura efectius.
Jurisprudència MASC: taula resum de les vuit interlocutòries
| Nº | Resolució | Prova | Criteri |
|---|---|---|---|
| 1 | AP Ourense – AAP OU 785/2025 | Enviament, contingut, lliurament, obertura | Comunicació fefaent completa |
| 2 | AP Huelva – AAP H 368/2025 | Recepció | N’hi ha prou d’acreditar la reclamació prèvia |
| 3 | AP Navarra – AAP NA 1770/2025 | Enviament, recepció, contingut | Valida la prova fins i tot amb criteri rigorós |
| 4 | AP Guipúscoa – AAP SS 1/2026 | Enviament, lliurament | El lliurament implica accés; no lectura |
| 5 | AP Navarra – AAP NA 555/2026 | Enviament, recepció | N’hi ha prou amb enviament + recepció (art. 17 LO 1/2025) |
| 6 | AP Àlaba – AAP VI 78/2026 | Enviament, lliurament | Evidència tècnica adequada |
| 7 | AP Àlaba – AAP VI 82/2026 | Enviament, lliurament | Consolida l’aptitud probatòria |
| 8 | AP Balears – AAP IB 51/2026 | Enviament, lliurament | Mitjà fefaent vàlid en cas real |
Jurisprudència MASC: quan la prova no és adequada
Des d’una perspectiva pericial, resulta igualment necessari analitzar aquells supòsits en els quals la prova ha estat considerada insuficient.
Un dels pronunciaments més il·lustratius en aquest sentit és el dictat per l’Audiència Provincial de Madrid (AAP M 1168/2026). La demanda va ser inadmesa en concloure que no quedava acreditat que l’adreça de correu electrònic emprada pertanyés al demandat ni que hagués estat pactada o habilitada com a canal de comunicació entre les parts.
Aquest pronunciament no qüestiona la validesa del correu electrònic certificat, sinó que delimita la seva eficàcia en funció de la correcta identificació del canal de comunicació usat.
Jurisprudència MASC: els criteris jurídics consolidats
Del conjunt de la jurisprudència MASC acumulada poden extreure’s els criteris següents, aplicables amb caràcter general a qualsevol procediment en el qual hagi d’acreditar-se el requisit de procedibilitat de la LO 1/2025:
— La prova electrònica certificada d’un tercer de confiança constitueix un mitjà vàlid, eficaç i adequat. Els pronunciaments analitzats reconeixen expressament els certificats d’evidències de Lleida.net com a prova vàlida.
— El caràcter fefaent s’assoleix mitjançant l’acreditació de la posada a disposició de la comunicació, no mitjançant la constatació de la seva lectura efectiva.
— La manca de resposta o de lectura del missatge no constitueix un requisit exigible. La passivitat del destinatari no pot operar en perjudici de qui acredita l’intent de negociació.
— La comunicació certificada ha d’adreçar-se a una adreça i a un canal que resulti atribuïble o habilitat per la contrapart.
En conjunt, aquests criteris defineixen amb precisió l’estàndard probatori objectiu i uniforme que els tribunals estan aplicant de forma progressivament consolidada.
El correu electrònic certificat de Lleida.net (amb indicació expressa de l’adreça de correu destinatària, la data i hora de lliurament, l’assumpte del missatge, el contingut dels fitxers adjunts i la traçabilitat completa de la comunicació) compleix aquest estàndard quan s’adreça al canal correcte. La reiteració d’aquests criteris en múltiples resolucions de diverses audiències provincials així ho confirma.
La jurisprudència recent evidencia la consolidació d’un estàndard probatori objectiu en matèria de MASC, en el qual l’acreditació de la posada a disposició mitjançant un tercer de confiança resulta adequat per complir el requisit de procedibilitat, quedant els supòsits d’insuficiència limitats a defectes en la identificació del destinatari o del canal de comunicació emprat.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR:
