La pròxima setmana Lleida.net viurà un dia històric. I no per haver fulminat tots els rècords de facturació d’aquest mes (que sí), ni perquè anem de camí a fer la major facturació històrica anual de la companyia (que també), tampoc perquè les nostres filials de fora d’Espanya estiguin començant a facturar de manera molt satisfactòria (inclús això), sinó perquè a la fi aconseguim paritat en el nostre equip directiu. Per primer cop a la nostra història… i sense proposar-nos-ho! (Redéu, que content estic!).
Però he d’explicar una cosa. Una cosa de la qual no n’estic precisament orgullós, però crec que vaig saber rectificar-ho a temps. Va passar fa uns dotze anys, un dia de pluja i fred, el Dia de la dona treballadora.
Estava deixant el cotxe al pàrquing de l’oficina després de portar a les meves filles a l’escola, mentre escoltava la ràdio. Emetien un debat sobre el Dia de la dona treballadora en el que les entrevistades es queixaven que en moltíssims casos, a Espanya, les dones cobraven bastant menys que els homes. “Quina ximpleria”, va pensar el meu interior masclista… alhora que em sebrava dubtes: “estarem fent el mateix nosaltres a la meva empresa?”
Aquell mateix matí vaig demanar a les encarregades del departament d’administració que em passessin la llista dels sous dels treballadors de Lleida.net. Allí vaig poder comprovar amb horror que l’entrevista de la ràdio tenia raó. A la meva pròpia empresa cap dona cobrava més que cap home! I moltes d’elles ocupaven llocs de major responsabilitat.
Vaig acotxar el cap, apesarat, i vaig demanar reunir-me amb elles. Vaig seure i els hi vaig dir: “Noies, ho sento, us demano perdó, us he discriminat sense donar-me’n compte”. Aquell dia els vaig apujar el sou un 40%, vaig acordar les responsabilitats que desenvoluparien i em vaig prometre a mi mateix que no cometria de nou aquell error, que les retribucions anirien sempre en funció de la responsabilitat i els mèrits assumits, independentment del color, raça, sexe o origen. I ara comencem a recollir els magnífics fruits d’aquella decisió.
Crec que aquella igualtat en el tracte ens ha conduït a la paritat amb la qual treballem en aquests moments. I ho dic perquè aquesta setmana s’ha incorporat una nova directiva, la Carme Agustí. I amb ella, ja som tants directius com directives al board. A partir d’avui, els homes d’aquesta empresa tindrem un repte més als habituals: estar a l’altura de les Directives de la nostra empresa.