L’avió arribava a les sis de la tarda a l’aeroport d’Oakland, quan tot just havíem sortit a les 2 del migdia. 4 hores de vol per creuar el toll? No senyors, 13. Calia comptar les 9 hores de diferència horària que hi ha entre la costa Californiana i la catalana.
Per a una jove que no havia creuat mai l’oceà, això era el començament d’una gran aventura i d’una gran oportunitat, a més d’experimentar el famós fenomen “jet lag”, així com la cultura americana de primera mà.
Resumir en un post tot el que he guanyat en experiència i viscut aquests dies a San Francisco és difícil, però com podeu veure, ho estic intentat. El per què del meu viatge va ser acompanyar al CEO de Lleida.net, Sisco Sapena, a l’esdeveniment Finovate Spring 2019 que se celebrava a la ciutat. Aquest esdeveniment es porta a terme diverses vegades a l’any al voltant del món, i consisteix en una trobada d’empreses, bancs i possibles clients del sector fintech.
La nostra missió allà era fer un “elevator speech”, una modalitat de presentació que s’està popularitzant arreu del món que consisteix a exposar allò que vols en un temps màxim de set minuts. Després de molts intents fallits, de proves per aquí i per allà, problemes de connectivitat i de correus creuats vam aconseguir fer una presentació original sobre els contractes certificats. Només cal que us digui que vaig portar durant la meitat de la presentació la careta de C3PO i que en menys temps del que durava la presentació vam fer tot el procés d’enviament i resposta amb selfie inclòs. Tot un rècord digne d’un veritable Jedi!
Vam superar la disfressa del pirata?
Vam arribar a superar l’any que el Sisco es va posar la disfressa de pirata al Finovate? No ho sé, però el que sí sé és que molta gent va venir a felicitar-nos després, i que vam poder fer “networking” com mai.
No només vaig aprendre a perdre la poca vergonya que hem quedava a l’escenari, sinó que també vaig descobrir de la mà del meu superior els secrets i procediments d’una fira de tals dimensions que té Finovate. No tots els dinouanyers tenen aquesta oportunitat cada dia, i menys en una ciutat de renom com San Francisco!
Els seus carrers, diversitat, soroll i extravagàncies la fan un lloc digne de visitar i explorar: el bus turístic i les passejades en acabar la jornada van ser la meva salvació en aquest sentit, ja que em van fer gaudir com una nena petita. Des d’aquí m’agradaria agrair l’oportunitat que he tingut, perquè he pogut treure-li molt suc. Espero poder repetir algun dia.