Ahir, 3 de desembre, es van commemorar els 25 anys de l’enviament del primer SMS; el va enviar Neil Papworth, i, per estrany que pugui semblar en el món informàtic, el text del missatge deia Bon Nadal en lloc del típic Hola món 🙂
Deia Douglas Adams, autor de La guia de l’autoestopista galàctic, amb la ironia que el caracteritzava, que la tecnologia és una paraula que descriu alguna cosa que encara no funciona. I a l’SMS també li va costar arrancar: aquesta nova tecnologia no va començar el seu camí de glòria fins a l’any 1999, quan les operadores van adoptar l’estàndard GSM per a la seva interconnexió, permetent l’enviament d’SMS entre terminals de diferents operadores. Acabava de néixer una nova forma de comunicar-se 😉
La limitació dels 160 caràcters, en una època en què els usuaris pagaven els SMS (sí, millenials, no fa tants anys pagàvem per enviar SMS), va fer augmentar la capacitat de síntesi de la majoria dels seus usuaris, així com dsnvlp lhbltt d cmncrs sns tltzr vcls. Mentre els departaments de filologies debatien sobre si aquesta adaptació del llenguatge l’empobria o l’evolucionava, l’SMS va adoptar i popularitzar les emoticones, aquelles caretes que havien inventat els quatre friquis que utilitzàvem el (m)IRC ^_^
Del primer SMS al col·lapse puntual de les xarxes
Per Nadal i per Cap d’Any, els SMS arribaven 30 minuts tard pel col·lapse de les xarxes (anys després passaria el mateix amb el Whatsapp), es feien votacions en reality-shows sobre els concursants enviant al 12345 la paraula GUANYA seguida del nom del concursant que volíem que guanyés, i fins i tot s’utilitzava per a fer donacions en campanyes benèfiques. L’any 2008, Barack Obama envia per SMS el nom del seu candidat a vicepresident als subscriptors de la seva llista o_0
Però amb l’arribada dels smartphones i de les apps, comencen a sortir aplicacions de missatgeria instantània, i amb l’explosió del Whatsapp l’ús de l’SMS comença a davallar 🙁
Bé, això últim no és del tot cert. Comença a davallar, fins a gairebé desaparèixer, l’SMS P2P (persona a persona), però augmenta de forma gairebé exponencial l’ús A2P (aplicació a persona), gràcies als grans resultats que obté l’ús de l’SMS en marqueting, o a l’ús de PINs enviats al mòbil, ja siguin en processos d’identificació, de validació o de signatura electrònica B-)
Com tractarà el futur l’SMS? Ningú ho sap del cert. Hi ha qui fa anys que l’enterra, però el que és veritat és que les grans companyies de telefonia no han sigut capaces (o no han volgut) de desenvolupar un estàndard que pugui substituir l’SMS com a forma de comunicació que tots els mòbils parlin, i que siguin capaços d’enviar i rebre utilitzant la xarxa més bàsica i una amplada de banda ínfima ¯\_(ツ)_/¯
Sembla, doncs, que l’SMS encara pot tenir un paper destacat dins l’Internet de les coses \o/