La digitalització de les empreses s’ha accelerat en els últims anys i cada vegada s’utilitzen més eines digitals que permeten agilitzar les gestions i optimitzar els recursos de les companyies. Una d’aquestes eines és la signatura electrònica. En aquest post t’expliquem quina validesa té la signatura electrònica en el marc de la Unió Europea i on es regula.
On es regula la signatura electrònica en l’àmbit europeu?
La regulació de la signatura electrònica a la Unió Europea es troba en el Reglament 910/2014 del Parlament Europeu i de Consell, de 23 de juliol de 2014, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior. El reglament es denomina també eIDAS.
A causa que és un reglament s’aplica de manera directa en tots els estats membres de la Unió Europea.
El reglament eIDAS regula tres tipus de signatura electrònica:
- Signatura electrònica simple: dades en format electrònic annexes a altres dades electròniques o associats de manera lògica amb ells que utilitza el signant per signar.
- Signatura electrònica avançada: la signatura electrònica que compleix els requisits previstos en l’article 26 que són els següents:
- Estar vinculada al signant de manera única.
- Permetre la identificació de la persona que firma.
- Haver estat creada utilitzant dades de creació de la signatura electrònica que el signant pot utilitzar, amb un alt nivell de confiança, sota el seu control exclusiu.
- Estar vinculada amb les dades signades per la mateixa de manera tal que qualsevol modificació ulterior dels mateixos sigui detectable.
- Signatura electrònica qualificada: signatura electrònica que es crea mitjançant un dispositiu qualificat de creació de signatures electròniques i que es basa en un certificat qualificat de signatura electrònica.
La principal diferència entre els tres tipus de signatura és el nivell de seguretat que ofereixen, de manera que l’elecció del tipus de signatura adequat dependrà de la classe de document que es vulgui signar.
A conseqüència d’això, la validesa de la signatura electrònica es reconeix en l’àmbit europeu pel Reglament eIDAS que va entrar en vigor l’1 de juliol de 2016 i que s’aplica directament a Espanya i en tots els estats membres de la Unió Europea.
Regulació de la validesa de la signatura electrònica
A més de l’anterior, el reglament eIDAS estableix en el seu article 25 el següent:
- No es denegaran efectes jurídics ni admissibilitat com a prova en procediments judicials a una signatura electrònica pel sol fet de ser una signatura electrònica o perquè no compleixi els requisits de la signatura electrònica qualificada.
- Una signatura electrònica qualificada tindrà un efecte jurídic equivalent al d’una signatura manuscrita.
- Una signatura electrònica qualificada basada en un certificat qualificat emès en un Estat membre serà reconeguda com una signatura electrònica qualificada en tots els altres estats membres.
Per tant, una signatura electrònica es pot utilitzar com a prova vàlida en un procediment judicial.
El reglament eIDAS va ser completat a Espanya amb la Llei 6/2020, d’11 de novembre, reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança que en el seu article 3.1 es refereix també a la validesa de la signatura electrònica i estableix que:
Els documents electrònics públics, administratius i privats, tenen el valor i l’eficàcia jurídica que correspongui a la seva respectiva naturalesa, de conformitat amb la legislació que els sigui aplicable.
A més, la llei de serveis electrònics de confiança regula aspectes com:
- La comprovació de la identitat i atributs dels sol·licitants d’un certificat qualificat.
- La determinació de requisits addicionals per a certificats qualificats.
- El règim de previsió de risc dels prestadors qualificats.
- El règim sancionador.
- Les condicions per a la suspensió dels certificats.
Té validesa la signatura electrònica en països de fora de la Unió Europea?
Actualment, la signatura electrònica és vàlida en multitud de països de fora de la Unió Europea:
Als Estats Units s’estableix que la signatura electrònica té la mateixa validesa que la signatura en paper. La regulació de la signatura electrònica es troba en dues normatives:
- Uniform Electronic Transactions Act (UETA, 1999)
- Electronic Signatures in Global and National Commerce Act (eSign, 2000)
En l’àmbit internacional hi ha diverses normatives relatives al marc bàsic de la signatura electrònica com les directrius de l’OCDE, de la UNCITRAL i de la Cambra de Comerç Internacional. A continuació, et donem alguns exemples de regulació en altres països:
- Argentina. La signatura electrònica es regula en la Llei de Signatura Digital que estableix el següent: S’entén per signatura digital al resultat d’aplicar a un document digital un procediment matemàtic que requereix informació d’exclusiu coneixement del signant, trobant-se aquesta sota el seu absolut control.
- Xile. També té una llei específica que regula la signatura electrònica, els documents electrònics i els serveis de certificació. L’esmentada llei estableix el següent: Art.3. Els actes i contractes atorgats o subscrits per persones naturals o jurídiques, subscrits per mitjà de signatura electrònica, seran vàlids de la mateixa manera i produiran els mateixos efectes que els celebrats per escrit i en suport paper.
- Kuwait. La signatura electrònica es regula en la Llei de Transaccions electròniques.
- Líban. La validesa de la signatura electrònica s’estableix en la Llei de transaccions electròniques i dades personals.
Tal com has vist la validesa de la signatura electrònica es reconeix en multitud de països tant en l’àmbit europeu com fora de la UE, de manera que moltes empreses poden utilitzar aquest mitjà per agilitzar els tràmits. La signatura electrònica de Lleida.net compleix els requisits per ser utilitzada en multitud de països.