Avui sóc aquí per parlar una mica del Dia de la Mare, que a l’estat espanyol cau el 5 de maig. Cada país té una data en particular (alguns coincideixen) així com diferents tradicions vinculades a la festivitat. La base “mare” (mai millor dit) de l’empresa és a Espanya, per això agafaré el 5 del 5 (que va ser ahir) per tenir l’excusa perfecta per tractar el tema.

Mares: persones que ens cuiden, que ens alimenten, que ens eduquen, que ens aguanten les rebequeries i baralles, que ens diuen que no “perquè no convé”, que ens guien, que ens veuen desfilar amb disfresses de paper a l’escola, que ens ajuden quan ho necessitem, que ens fan el petó de bona nit i que espanten el monstre del refredat i al que viu sota el llit, que ens fan  recollir l’habitació “perquè sembla una selva” … Qui seríem sense les nostres mares?

I a més de fer tot el que fan a casa, moltes d’aquestes mares treballen d’una altra manera en altres àmbits: a jornada completa, parcial, teletreball… És que no passa cap dia que no em pregunti el següent: mares treballadores, com podeu amb tot?

Jo sóc una noia, i per tant pot ser que en un futur tingui fills. Això em genera certa curiositat, una mica de por i moltes preguntes, així que he decidit reunir algunes de les moltes mares treballadores que hi ha a Lleida.net perquè m’expliquin una mica les seves experiències. Avui parlem amb l’Andrea, directora del departament de Recursos Humans, la Beatriz, directora executiva d’Interconnexió, l’Eugenia, traductora i membre del departament de Desenvolupament de Negoci i l’Olga, membre de l’equip d’Atenció al Client.

Eugenia, eres mare quan vas entrar a Lleida.net o ho vas ser quan ja treballaves aquí? Quin va ser el canvi més gran que recordes en aquest moment en l’àmbit laboral?

Desafortunadament, el moment més feliç d’una dona de vegades es pot convertir en el final de la seva vida laboral. Quan vaig entrar a formar part d’aquest equip, els meus fills tenien 5 i 3 anys. Fins llavors la meva professió m’havia permès compatibilitzar la meva vida laboral amb la meva nova vida de “mare”. Quan vaig decidir fer el salt a Lleida.net, una de les meves prioritats més importants era poder combinar la feina amb la maternitat sense sacrificar cap dels dos rols. Afortunadament per als meus fills i per a mi, no hi va haver necessitat de sacrificar res, més aviat tot el contrari. Els meus fills i la meva feina han anat creixent amb mi, jo amb ells i l’empresa amb nosaltres.

No vaig faltar a cap tutoria, no em vaig perdre cap representació teatral, vaig estar al seu costat quan estaven malalts, quan estaven feliços, quan sortien de col·legi i venien corrent a abraçar-me (encara avui segueixo sense saber si s’alegraven de veure’m a mi o al berenar), per acomiadar-me d’ells quan anaven d’excursió, quan el seu món queia perquè no els havien convidat a un aniversari, quan els va caure la primera dent…

Deia en aquella època el CEO de Lleida.net, que érem una empresa atípica… “Llarga vida a les empreses atípiques!”.

(Continua aquí)

Share This