El blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme són problemes per al control dels quals es requereix la col·laboració internacional.
L’any 1989 es va crear el GAFI, Grup d’Acció Financera Internacional, amb l’objectiu d’incrementar la col·laboració internacional en aquest àmbit. Compta amb el compromís de més de 200 països i jurisdiccions. El seu objectiu és emetre recomanacions que serveixin com a estàndards per donar una resposta global coordinada per prevenir el crim organitzat, la corrupció i el terrorisme. Així mateix, assolir la voluntat política per desenvolupar una legislació en diferents àmbits geogràfics que permeti lluitar contra aquests problemes. El 1990 va emetre les seves primeres 40 Recomanacions.
A partir de la feina del GAFI, la Unió Europea va dissenyar les seves Directives per a la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. La primera, Directiva 91/308/CEE, té en compte les 40 Recomanacions del GAFI i estableix un marc per perseguir tot el blanqueig, no només el procedent del narcotràfic. Després va venir la Directiva 2001/97/CE que ampliava els delictes subjacents i els subjectes obligats. La tercera va ser la Directiva 2005/60/CE. La quarta, la Directiva 2015/849/UE va introduir la definició de persones del medi polític. La cinquena, coneguda com a AMLD 5, és la Directiva 2018/843/UE amb data límit de transposició als estats membres del 10 de gener de 2020 i que es complementa amb mesures penals recollides a la Directiva 2018/1673/UE.
Les diferents Directives han anat evolucionant per donar resposta a nous desafiaments relacionats amb les noves tecnologies o per millorar el marc existent introduint nous aspectes o nous subjectes obligats. Totes comparteixen un substrat comú: la necessitat d’identificar els clients per aplicar-los les mesures de diligència deguda que els corresponguin segons el perfil de risc.
Les Directives requereixen transposició de les normes als ordenaments locals, els processos KYC (know your customer) en un entorn cada cop més digitalitzat han de tenir en compte la possibilitat d’identificar els clients a través d’eines digitals que estan contemplades al Reglament eIDAS (Reglament (UE) núm. 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques al mercat interior i per la qual es deroga la Directiva 1999/93/CE).
A més de les eines contemplades a eIDAS, localment és possible que cada Estat prevegi a la seva normativa l’ús d’eines d’identificació a distància basades en sistemes segurs de videoidentificació o videoconferència.
A Espanya, la Llei 10/2010 que transposa les Directives europees i el seu Reglament de desenvolupament, preveuen la possibilitat que l’organisme supervisor, el SEPBLAC (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries) autoritzi procediments d’identificació a distància.
Des que el SEPBLAC va autoritzar el 2017 la identificació de clients pel procediment de videoidentificació, Lleida.net ha posat a disposició del mercat eines robustes i segures, plenament conformes amb aquesta normativa per facilitar els processos KYC als seus clients.
Lleida.net vol oferir les millors garanties als seus clients i, per això, l’eina eKYC ha estat acreditada per un tercer independent, un Conformity Assesment Body, per garantir que compleix la normativa del SEPBLAC i amb normes internacionals en relació amb la identificació a distància: https://www.lleida.net/docs/en/remote-identification.pdf