Avui el Sisco compleix 49 anys. Tot i el munt de felicitacions que ha rebut a la Blackberry, al whatsapp, a linkedin, i fins i tot per SMS, avui ha preferit compartir amb tots el seu discurs de benvinguda a les noces d’or dels seus pares, celebrades recentment.
Bon dia a tots!
Avui em toca a mi a fer la introducció. Preparant-la m’he adonat d’unes curiositats relacionades amb l’espai temps i atès que han viscut, viuen i tenen plans de seguir vivint del dret, m’ho posen perfecte per utilitzar arguments propis de la seva professió.
He de fer la introducció dels culpables de la meva pròpia existència. De l’existència de les meves germanes, de les meves filles, dels meus nebots i fins i tot… dels meus cunyats.
Una culpabilitat generada per un amor sorgit entre dos estudiants. D’aquest amor que va anar creixent fins al punt de voler comprometre’s a més
i casar-se. A fundar una família, multiplicar-se, i imaginin les conseqüències de tal irresponsable acte! 50 anys després els fruits de tot això ho estan celebrant! És més, fins i tot volen repetir!
Ja sé que se suposa que tothom se suposa innocent fins que es demostri el contrari. Però aquí crec que queda demostrat abans de començar que els nostres pares són culpables de la nostra feliç existència, són culpables del seu amor l’un per l’altre i són culpables que vulguem celebrar-ho amb ells.
Que comenci la cerimònia.