Molt ha plogut, sobretot a Galícia, des de que els pelegrins anaven amb barret negre d’ales plegades, esclavina, abric, sarró i sandàlies, camí de Santiago de Compostel·la. Només la típica vieira ha sobreviscut exitosament el pas del temps. Impermeables, tallavents, motxilles ergonòmiques, botes goretex, GPS i smartphone conformen l’equipament del Pelegrí 2.0. Per què no hi afegim, doncs, l’Stamphoto?
Els casos d’aplicacions, serveis, invents, etc., que es van crear pensant en un objectiu concret i s’han guanyat la fama amb usos diferents als inicials són molts. Els més recents i coneguts segurament siguin Facebook, que va començar com una pàgina de lligues universitaris i ha acabat sent la xarxa social amb més usuaris del món, o Twitter, que inicialment estava pensat com un servei de comunicació interna de la companyia que el va desenvolupar.
Demostra que vas ser-hi amb Stamphoto
Així, doncs, per què no utilitzar Stamphoto com una acreditació 2.0? Buscar segells atractius i originals per omplir l’acreditació s’ha convertit en una mena d’spinoff paral·lel al d’omplir-la amb els segells necessaris que acreditin els 100 quilòmetres caminats per tal d’obtenir la compostel·lana. Però aquests segells no inclouen ni l’hora, ni la posició GPS, ni van acompanyats d’un bonica fotografia.
Així que, quan a finals de setembre, després de fer el West Highland Way escocès, vaig decidir fer el Camí Primitiu, Stamphoto va ser una de les aplicacions que duia al mòbil. I cada dia, a l’arribada a l’alberg, deixava constància, ràpid i segura, de la meva estada. Us deixo uns quants dels certificats generats durant les 12 etapes de pelegrinació.
Veureu que no n’hi ha cap de feta a Santiago de Compostel·la. Potser no hi vaig arribar. O potser sí.
San Juan de Villapañada · Castroverde · Ponte Ferreira · Rivadiso