Avui he rebut el pòster que us mostro a la foto que és part del tracte que vaig fer fa molts anys amb la directora del centre d’acollida de dones maltractades que teníem sota de l’antiga oficina. És un pòster fet pels nens que hi acullen.
Fa anys vam tenir molts atacs de denegació de servei que ens van obligar a estar de guàrdia tot nadal i cap d’any, forçant-nos a passar nits senceres al datacenter. Durant aquests dies, vaig sentir sovint molts plors a l’escala i vaig recordar que a sota de l’oficina teníem una llar d’acollida de dones maltratadas. Eren els plors dels seus fills menors… plors per Nadal i per cap d’any…
Assegut al teclat, em vaig adonar que ens havien tornat una de les cistelles que solem enviar a clients i proveïdors, i que a més era bastant voluminosa. Sense pensar-ho, vaig treure l’alcohol que hi havia, ho vaig omplir de caramels i els vaig baixar la cistella perquè celebressin el Nadal.
Així vam continuar durant uns anys, fins que un dia que vaig anar al pediatre de les meves filles, em vaig adonar que tenia a la seva paret un munt de dibuixos dels seus pacients… vaig sentir enveja… i vaig decidir que havia de trobar una manera d’omplir les nostres parets amb el mateix tipus de material.
Vaig parlar amb la directora del centre i vam arribar a un acord: a canvi d’una postal de Nadal feta pels infants en acolliment nosaltres ens encarregàvem de donar-los crèdit a la cooperativa Abacus de manera que cada nen disposava de 30 euros per comprar joguines per a aquestes festes. Això va ser fa ja gairebé 8 anys. L’acord actual s’ha anat ampliant, afegint 30 euros per cada aniversari per regals i 30 euros de material escolar per nen quan comencen l’escola.
Avui estic tan orgullós de la nostra paret com aquell pediatre 🙂
Sisco