Les empreses espanyoles Fintech ja no són futur, són present

El veritable progrés és el que posa la tecnologia a l’abast de tothom

Henry Ford (1863-1947)

M’encanta aquesta frase, la primera vegada que la vaig sentir ser en una conferencia, fa molts anys; la segona, el 2 de febrer de 2017, al fòrum fintech, presentant el llibre blanc.

Segons  www.crowdlending.es, la paraula Fintech és un terme compost que ve de l’anglès i que surt d’unir la primera síl·laba de les paraules Finance i Technology, és a dir, és una paraula que sorgeix de la unió de dues i que aglutina totes aquelles empreses de serveis financers que utilitzen l’última tecnologia existent per a poder oferir productes i serveis financers innovadors.

Les empreses fintech es dediquen a diverses vies de negoci o verticals: assessorament patrimonial, finances personals, finançament alternatiu, crowdfunding, divises, mitjans de pagament, infraestructura financera, insurtech o gestió de les dades.

Encara que totes són competència de les entitats financeres tradicionals, són les de finançament les que reben més atenció: agafen els diners dels seus inversors i el presten a empreses / autònoms / particulars perquè realitzin les seves inversions i generin valor.

En aquest negoci hi guanyen les tres parts, l’inversor que obté una rendibilitat major del seu capital que al banc, el deutor que fa la seva inversió o el seu consum i l’empresa fintech que cobra una comissió per la gestió.

Però realment que negoci tenen a Espanya?

L’any 2013 el nombre d’empreses fintech no arribava a 50, a finals de 2016 sobrepassaven les 200.

El capital que mou aquest sector experimenta creixements de tres dígits i supera els 11.000 milions d’euros al món. PayPal, Square, Stripe o Funding Circle són l’avançada d’un sector en constant ebullició que ha ubicat els seus grans centres estratègics a Silicon Valley i Londres. Espanya s’ha afegit, recentment, a aquesta marea, encara que és veritat que en els dos últims anys s’ha anat configurant al país un tauler en el qual ja hi juguen al voltant d’unes 215 companyies que han generat els primers casos d’èxit, amb un volum de negoci d’uns 300 milions d’euros en l’últim exercici.

Les fintech copen el 21,5% del capital que va anar a parar a les startups, només per darrere del comerç electrònic. El director executiu de Mooverang, Alexandre Lima, explica que l’auge de les fintech obeeix també a un “canvi de paradigma en el sector financer”, que va suposar que “cada vegada més usuaris busquessin alternatives” a la banca tradicional. La majoria de les empreses es dediquen als mitjans de pagament (23%). El segueixen les especialitzades en préstecs (21%), els agregadors financers (18%) i les dedicades al crowdlending (17%). Gairebé la meitat (48%) ofereix serveis per a consumidors finals, mentre que el 38% es dedica a les empreses i el 14% a tots dos mercats.

Per mi les empreses fintech estan creixent tant a causa d’un descontentament generalitzat de les polítiques d’inversió dels bancs després de la caiguda de Lehman Brothers i la possibilitat de donar un millor servei i la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats del client final.

I aquest és el punt al qual vam arribar el 2 de febrer de 2017, la presentació del llibre blanc de la regulació Fintech a Espanya.

I és que des de la pròpia associació d’empreses fintech i insurtech (assegurances) d’Espanya es demana una regulació específica pel sector, tant per l’objecte social de les empreses com per la seguretat d’inversors i consumidors. La AEFI demana dos punts bàsics:

  • Implementació en cada supervisor Financer dels tres mercats (Banca, Serveis d’Inversió i Assegurances) d’una Direcció d’Autoritzacions específica per FinTech i un equip tècnic que ofereix assessorament sobre com s’han d’interpretar les normes respecte del producte / servei plantejat.
  • L’establiment d’Unitats o Divisions d’assessorament dins dels diferents supervisors com a mecanisme per a prestar assistència a les entitats FinTech en el procediment d’autorització requerit per accedir, si escau, a l’activitat regulada així com una vegada amb llicència, poder afavorir mesures simplificades de compliment normatiu sota determinades condicions sempre que es protegeixin adequadament els interessos dels consumidors.

En paraules de Jesus Pérez, president de l’associació, “No planteja una regulació ad hoc per a les entitats FinTech a Espanya aliena a l’ordenament jurídic aplicables al Sector Financer en les seves tres indústries (entitats bancàries i institucions financeres, empreses de serveis d’inversió i companyies d’assegurances i figures especialitzades com a operadors de banca-assegurances , mediadors, agents, etc.), sinó identificar quins aspectes vigents en les condicions d’accés a les activitats subjectes a reserva d’activitat i en les condicions aplicables a l’exercici d’aquestes activitats financeres haurien de ser objecte de revisió i millora per adequar aquest marc legal i reglamentari a noves formes de prestar serveis financers”.

Desde Lleida.net no podríem estar més d’acord amb això.

Creiem que el sector fintech no és futur, sinó que és present, i prova d’això la nostra plataforma Platform4Equity, que recentment s’ha estrenat en la seva primera operació corporativa entrant en el capital d’Ekuantia, empresa especialitzada en solucions de pagament.

Feu un comentari